DIETA PER A LES TENDINOPATIES

 

Avui volem parlar d’aquelles tendinopaties que costen tant de curar, aquelles que s’han visitat des de diverses disciplines físiques, que possiblement milloren, però que no acaben mai de fer net, i tornen a reaparèixer. Amb molta freqüència són alteracions que no afecten una sola extremitat: fascitis plantar als dos peus, tendinitis rotuliana als dos genolls, epicondilitis o colze de tenista als dos braços, tendinitis del supraespinós a les dues espatlles… I com a tercera característica, moltes vegades no tenen una relació traumatològica directa, de manera que és dificil trobar-hi una causa aparent.

En aquests casos, és bo anar més enllà i interpertar aquestes tendinopaties des d’un punt de vista més sistèmic i integratiu com el de la PNIE (psiconeuroinmunoendocrinologia). Des d’aquesta perspectiva, podríem relacionar aquestes tendinopaties amb una mala funció depurativa del fetge, i a continuació us expliquem breument perquè.

El teixit connectiu de l’organisme, principalment fàscia, tendons, lligaments i cartílag, conté un element important en la seva estructura: el Sofre. Al mateix temps, el fetge utilitza el sofre per a completar una via depurativa de substàncies que l’organisme no utilitza, la sulfatació. Aquest Sofre s’adquireix principalment de la dieta a partir d’aliments com el bròquil, coliflor, col, carxofes, espàrrecs, alls, cebes… En ocasions, l’organisme no és capaç d’adquirir el Sofre d’aquesta font, potser degut a una dieta inadequada, o perquè la capacitat digestiva de l’organisme és insuficient. Si això passa, l’organisme buscarà aquest Sofre dins del propi organisme, i tal com hem dit abans, el Sofre és present a l’estructura dels tendons. És en aquests casos que, per mantenir el bon funcionament del fetge, es perd l’estructura correcta dels tendons, donant lloc a tendinopaties que no responen als tractaments habituals de fisioteràpia.

El tractament adequat per aquests casos passaria per una visita de PNIE on es dissenyés una dieta personalitzada, i es considerés la necessitat de reforçar aquesta via del fetge amb vitamines del grup B o minerals com el Molibdè. Una vegada adquirits els hàbits alimentaris, aquestes tendinopaties incurables poden passar a la història.

 

Jordi Barniol Fisioterapeuta PNIE
Compartir entrada:

Últimos posts